Silencis escrits sota pany i clau

Tendres ulls acaronen
les meves pestanyes
i em desfàs les parpelles.

Com cavall desbocat
el cor perd el compàs
i la teva mirada arriba endins.

A la pell, l'enyor íntim
d’un Home que anhela,
el batec de moviment infinit.

Al pit, moixaines tendres,
tot s’enlaira més enllà
i , a la panxa, papallones.

Perdo el Nord dels sentits
quant et sento prop de mi
i ressegueixo camins estranys.

I al cap i a la fi
degusto els silencis
de no poder-te explicar.

Quin desfici en guardar
sota clau i pany
desitjos i petons i moixaines.