Dos poemes de tren

          [I]

He esperat que cridessin el teu tren

i t’he observat fins a guardar amb força

el teu posat impacient, d’amunt i avall.

Ha arribat el tren i tu hi has pujat; 

a les ninetes els records del passat 

emboiren el pont, les vies i el cel. 

Desapareix la serp de ferro via enllà 

per camps i muntanyes que donen a Mar 

i descobreixo l’anhel i el desig de tu. 

[II]

Moments, que enganxo un rere altre 

per amagar la roda del temps i ofegar
en una platja les hores, minuts i segons. 

Petons, que dibuixo a la teva pell 

amb llavis humits, tendres i plens 

del més pur desig de dur-te a la llum.

Paraules, que escric quan fas volar plomes

al meu cor i el ritme del seu vol
 fan dibuixar mots i versos en llibretes de paper.