Tants de somnis, plaers efímers,plors i somriures; desbocats per les
ones dels ànims, que com núvols,
van i venen!
I mentrestant, records del què ja he viscut
i no vull tornar a viure.
Escric el present,
cuidant amb detall els Sols que dibuixo
i els somriures que descobreixo.
Quanta llum si vens on toca el Sol,
quina nit quan la Lluna és plena!
M’oblidava del futur,
pintat de colors de somni
i un cel ple d’incertesa.
Hi evoquem massa tristesa.
Orelles d’elefant, posa tu
fill de Déu; desafiant animal
sense fe i ple de por.
Despietat el rugit, mare terra
es queixa de dolor,
no vibrem en sa freqüència,
la por li fa mal, la bloqueja.
Escric el present,
cuidant amb detall els Sols que dibuixo
i els somriures que descobreixo.
Quanta llum si vens on toca el Sol,
quina nit quan la Lluna és plena!
