Desglaç

Cruelment
fonia l'estiu
estalactites
de gel
que duia clavades
a l'ombra del cor
per un amor platònic
d'hiver a hivern.

-Nits d'Encens, A. VIDAL i BONAFONT-
-FOTO: M.ESCARRABILL-

Una excusa más...

Me basta cualquier excusa
para robar-le segundos al reloj.
Círculo insaciable, en su infinito baile,
arrastrándome hacía la extraña tierra,
de las realidades soñadas.

Discurre el Tiempo, señor de los relojes
marcando con sus agujas, los instantes.
Caprichosa la casualidad que me dujo
hacia ti, malquerida la causalidad.

Puesto, aún que robando segundos,
no son sino instantes de sueño
e instintos de sentir-te a mi lado
todo lo que de ésta tierra deseo.

A tí, Sergio. 

Sintonitzant

Tants de somnis, plaers efímers,
plors i somriures; desbocats per les
ones dels ànims, que com núvols,
van i venen!
I mentrestant, records del què ja he viscut
i no vull tornar a viure.
Escric el present,
cuidant amb detall els Sols que dibuixo
i els somriures que descobreixo.
Quanta llum si vens on toca el Sol,
quina nit quan la Lluna és plena!
M’oblidava del futur,
pintat de colors de somni
i un cel ple d’incertesa.
Hi evoquem massa tristesa.
Orelles d’elefant, posa tu
fill de Déu; desafiant animal
sense fe i ple de por.

Despietat el rugit, mare terra
es queixa de dolor,
no vibrem en sa freqüència,
la por li fa mal, la bloqueja.
Escric el present,
cuidant amb detall els Sols que dibuixo
i els somriures que descobreixo.
Quanta llum si vens on toca el Sol,
quina nit quan la Lluna és plena!

La pluja

El desacord

Pren la partitura en blanc

i n’escriu les notes que farà sonar.

Pren l’aire i comença a bufar

i com vella melodia

sa veu em va vibrar.

Encisant meves orelles

la tarda va passant

i perdo la tonada

tant sols per un instant.

Doncs és quan no hi ets

que perdo la tonada

i en l’enyorança del record

cerco la teva màgia

misteriós flautista del destí.

Grup Fotografic Roda de Ter

Existeix un conte que acaba dient: “L’ull de la percepció és tant limitat com el palmell de la mà”. En ell s’explica com un Mestre fa analitzar a uns Savis a un vell elefant, a les fosques, sense llum. Finalment els acaba encenent un llum d’oli i tots aconsegueixen saber què estaven palpant. Un fotògraf impregna la llum a través del seu objectiu, podent aquest limitar la nostra captura.(No és el mateix un ƒ1.4 que un ƒ5.6) i obté així la seva fotografia. Per aconseguir aquest instant “imprecís i bell” no tant sols caldrà conèixer la tècnica, sinó que observant més enllà qui sap si aconseguiríem veure-hi tot el que hi ha en aquella captura. Gràcies per compartir i molta Llum!

El vell pergamí

El vell pergamí

“Toca’m amb les teves mans, toca’m.
No et faci por veure’t en mi,
Que jo em miro en tu.
Mira’m amb els teus ulls, mira’m,
No et faci por mirar-me
Com mires una tarda quan es fon.
Sóc com tu, ho sé,
Vidre i acer,
Sang i fang,
Odi i plaer
Toca’m …
Que la vida, la vida, la vida
Se’n va.”
MARINA ROSELL

Havent gaudit de la "llibertat" i submergint-se en la corrent "liberal" on tot sorgia poc a poc i res es planejava, marxà Sinuhé a trobar-se amb un grup de Cristians. Tot un grup de joves buscadors assistiren a la trobada.
Durant un matí, parlant i debatent sobre el Silenci, prengué la paraula un Germà Marista. Digué que la vida era com una partitura. En el seu relat assegurava que fins i tot les cançons més perfectes; aquella matemàtica que les caracteritzava, incloïa també el Silenci.

Sinuhé va entendre com d’importants n’eren les freqüències. La no vibració de cap mol•lècula, l’absència de música, el Silenci, també!
Aquest permet entreveure a cau d’orella un enrenou: L’Enrenou del Silenci, meravellosa orquestra de la nostra vida descobrint-nos els ressons del passat, notant la vibració dels passos que fem i escoltant els silencis del futur incert.
I entre mig de tot aquest Silenci, un Amor sens fi, cobrint-nos d’un regenerador capoll capaç de transformar-nos.

Sinuhé no sols va compartir tot aquell Amor sinó que a més, repartí la Llum obtenint així l'estat de gràcia que li va permetre aquell moment de clarividència reveladora, i que decidí guardaria amb molta cura, procurant cuidar el que havia après.

La Llum, l’Amor i la Pau; sempre!

Seguir plantant...!

Les cites importants no esperen, tampoc els agrada la demora i així tot sembla disposar-se de tal manera; que tot s'encaixa i aquella nit sembla que segueixen rodant les dents d'aquell engranatge. I en el pas a pas d'aquest engranatge, l'experiència. Tot plegat per mirar enrere i veure on som, qui som i com sentim i descobrir que en el fons, sempre ens podrem seguir sorprenent i aprenent que la vida et regala instants que només saps que passen, que sorgeixen i rés importa, sols "vibrar", "ressonar" i sens dubte fluir.

Està la planta completa quan es converteix en llavor?
quan la llavor germina?
quan floreix?
El wabi-sabi és profund, càlid i multi-dimensional.
Antagònic a la classe de bellesa polida, col•lectiva i insensible de la societat immersa en el sistema capitalista.
Diu que hi ha un temps per cada cosa i que mai és tard per arribar a l’equilibri de l’art de viure.
Wabi-sabi és la bellesa de les coses imperfectes, mudables i no convencionals.
Wabi-sabi és deixar que les coses flueixin.

Fa unes setmanes arribava un avís d’esdeveniment al facebook. Estem creant xarxa, malgrat cal saber comunicar-se a vegades. La cita era a l’Occità. Amb parets de llibres i sempre, amb la Sorpresa com a estrella principal de la nit. Aquella nit moltes van ser les cares conegudes que es van trobar al centre de la capital Osonenca per, sense saber-ho, en una nit de presentacions, converses, explicacions i retrobaments fugaços, tornar a fluir. A practicar allò que el Wabi Sabi propugna.
La pensativa torna a sortir de la botiga La pensativa. I en aquest viatge ens dona a conèixer una nova actitud. Potser una manera de mirar a través dels cristalls que conformen les ulleres amb les que mirem al món i ens protegim d’ell. Mentrestant, crear, fluir, improvisar pot ser que sigui un bon remei.
En paraules de La Pensativa: “una exposició reflexiva en un dels bars de Vic que més et conviden a seure i compartir moments”. L’Occità del 21 de gener al 25 de febrer.