Pren la partitura en blanc
i n’escriu les notes que farà sonar.
Pren l’aire i comença a bufar
i com vella melodia
sa veu em va vibrar.
Encisant meves orelles
la tarda va passant
i perdo la tonada
tant sols per un instant.
Doncs és quan no hi ets
que perdo la tonada
i en l’enyorança del record
cerco la teva màgia
misteriós flautista del destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada