La Pensativa (BCN) se viste de boda. Y es que las dos jóvenes idearias del proyecto: Judith Mayorga y Mar Bufí han sumado esfuerzos, junto a la clienta para poder acabar a tiempo un conjunto de piezas que sumadas configuran un bonito vestido de novia.


Blog de LA PENSATIVA - BCN:
http://www.lapensativabcn.blogspot.com/

Web Mar Bufí:
http://www.marbufi.com/

Fotografia:
Marc Escarrabill
http://www.flickr.com/photos/marius_shoots

El cos

“He descobert que si no observes, però perceps; si estimes però no desitges; si no penses, sinó que somies; si acaricies lligat de mans i només amb la paraula pots arribar a travessar la pell; només així viuràs en el nivell que et correspon- Interpretà Sinhué. I prenent altre cop aquell dibuix el mostrà a la llum d’oli digué – Heus aquí el miracle del profeta. Sota aquesta pintura s’hi amaga el secret. – El Petit Califa no entenia què deia, però va decidir observar.”

Marc Escarrabill

La biblioteca

"Baixaren els Àngels, destronant les mentides, il·luminant les tenebres i qualsevol flama, purificava.
El Silenci es passejava per cada una de les pàgines d’aquella biblioteca. Havia estat centenars de cops en aquell lloc i mai hi va veure com hi veia ara. ¿Quin estat de gràcia li havien encomanat per a poder trobar tot allò?
Sinuhé no podia carregar amb tots aquells dubtes i menys amb aquelles lletres escrites 296 llunes abans. Més de 24 anys des de la fundació de Roma lluitant per aconseguir conèixer i entendre el món, i sense cap mena de dubte, hi restava, perdut en ell.
Va prendre la carta i la va guardar, esperant l’atzar i l’oportunisme en la pròxima revelació.”

Marc Escarrabill

El viaje

Que los viajes empiezan por quedarse sentado en la silla, quizás en el sofà que se descompone o simplemente al mirar en frente....La verdad que escondemos en nuestro interior, el saber que nos negamos a recordar y todo aquello que se deja en el pasado, pues de él forma parte. La Vida.


"Mira'm, despullat davant de tu i digues si aixecant la mirada cap amunt, pots notar el que passa mirant tant a dins. Les meves pretencions no anirán més enllà de l'horitzó que tu dibuixis - i Sinuhé marxà, mentre la imensa bola de foc reposava en l'horitzó de les terres d'aigua. Deixant enrere els mars braus, Sinuhé tornava a ser a casa, prop del Nil.

La estranyesa del qui ens manca, encara en vida. El suspir de la eternitat d'una mirada perduda.On ets?- Pensà Sinhué. - Caminant com la resta. Què et pensaves? - Es va respondre; trobant en el silenci dels segons la claredat de la cirscumstància."

Marc Escarrabill