Que los viajes empiezan por quedarse sentado en la silla, quizás en el sofà que se descompone o simplemente al mirar en frente....La verdad que escondemos en nuestro interior, el saber que nos negamos a recordar y todo aquello que se deja en el pasado, pues de él forma parte. La Vida."Mira'm, despullat davant de tu i digues si aixecant la mirada cap amunt, pots notar el que passa mirant tant a dins. Les meves pretencions no anirán més enllà de l'horitzó que tu dibuixis - i Sinuhé marxà, mentre la imensa bola de foc reposava en l'horitzó de les terres d'aigua. Deixant enrere els mars braus, Sinuhé tornava a ser a casa, prop del Nil.
La estranyesa del qui ens manca, encara en vida. El suspir de la eternitat d'una mirada perduda.On ets?- Pensà Sinhué. - Caminant com la resta. Què et pensaves? - Es va respondre; trobant en el silenci dels segons la claredat de la cirscumstància."
Marc Escarrabill
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada