El vell pergamí

El vell pergamí

“Toca’m amb les teves mans, toca’m.
No et faci por veure’t en mi,
Que jo em miro en tu.
Mira’m amb els teus ulls, mira’m,
No et faci por mirar-me
Com mires una tarda quan es fon.
Sóc com tu, ho sé,
Vidre i acer,
Sang i fang,
Odi i plaer
Toca’m …
Que la vida, la vida, la vida
Se’n va.”
MARINA ROSELL

Havent gaudit de la "llibertat" i submergint-se en la corrent "liberal" on tot sorgia poc a poc i res es planejava, marxà Sinuhé a trobar-se amb un grup de Cristians. Tot un grup de joves buscadors assistiren a la trobada.
Durant un matí, parlant i debatent sobre el Silenci, prengué la paraula un Germà Marista. Digué que la vida era com una partitura. En el seu relat assegurava que fins i tot les cançons més perfectes; aquella matemàtica que les caracteritzava, incloïa també el Silenci.

Sinuhé va entendre com d’importants n’eren les freqüències. La no vibració de cap mol•lècula, l’absència de música, el Silenci, també!
Aquest permet entreveure a cau d’orella un enrenou: L’Enrenou del Silenci, meravellosa orquestra de la nostra vida descobrint-nos els ressons del passat, notant la vibració dels passos que fem i escoltant els silencis del futur incert.
I entre mig de tot aquest Silenci, un Amor sens fi, cobrint-nos d’un regenerador capoll capaç de transformar-nos.

Sinuhé no sols va compartir tot aquell Amor sinó que a més, repartí la Llum obtenint així l'estat de gràcia que li va permetre aquell moment de clarividència reveladora, i que decidí guardaria amb molta cura, procurant cuidar el que havia après.

La Llum, l’Amor i la Pau; sempre!