Poema de mar

En prenc l’olfacte

per saber de tu
i de la teva olor. 

Deixo que la brisa ressegueixi el meu cos
i en prenc el tacte;

per notar el teu alè arran de pell.

Tanco els ulls, 

sols per imaginar

i ha dir veritat: imaginar-te. 

Prenc la fantasia

i parlo des de la bogeria 

de saber-me perdut 

en el somni del desig.