Ja no hi camina l’home,
ni llaura, ni treballa
terra erma feta boscatge.
En corra l’aigua blava
sang de la Terra
l’anomenada: Pachamama.
Cingleres i gorgs profunds
i mentrestant, la vida
filant i desfilant dels arbres.
En circulen cotxes i
ferro fet serp amb pell
que travessa la roca
amb massa desgavell.
A les portes de la Vall
de serra en serra en neix
com doble Arc de Sant Martí
la senyal dels ponts traçats,
fins a trobar-nos.
Foto i text: M. Escarrabill
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada