Formosos Sols de trencadís,
espurnejants en sa rostre
com petita galàxia de l'univers de llur cos.
Infinit el secret
com el naixement d'una estrella,
tot el que pots descobrir
mirant als ulls de l'altre.
Traspassant les ninetes,
en el forat negre
on mor el món i tota vida,
espurneja llum.
Mirada d'estrella fugaç
que ràpidament s'apaga
perpetuant l'encontre
fins d'aquí una vida humana.
Torna a son univers,
l’estrella més preuada d’aquesta vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada