I quant menys tu esperes et titllen de "liberal" i resulta que la vida et dona una altre lliçó. Tot sentint-me lliure, liberal i alliberat, decideixo aprendre de l'experiència i seguir creixent! Malgrat el regust de boca, tot té el seu cantó positiu; el ying i el yang, l'equilibri, la feminitat i allò considerat masculí ..
La vida és una meravellosa obra teatral plena d’improvisació i resulta que a voltes no tot es pot saber, ni es pot pretendre saber la causa, l'efecte; fins i tot la co-cousa i el co-efecte. Amb la
complexitat del dilema decideixo tancar. La meditació, l'exercici de portar-ho cap dins, de interioritzar i fins i tot acceptar resulta ser una bona eina.
Y al llevar-me, la casualitat juga les seves peces i decideix recordar-me el que ja sabia: Que no tot està acabat, que encara hi ha històries que hom considera que cal acabar, alliberant així tot sentiment negatiu.
I no deixa de manifestar-se, la casualitat, recordant-me que el tot ressorgeix i ens descobreix tants fets de la vida! I tot viatjant recordo que els viatges fets fins ara, el co-aprenentatge en base a les experiències resulta ser una eina, una actitud, una manera transcendental que recanalitza l'energia, dotant-nos d'aquella freqüència tant necessària en la nostra bioprogramadora! I és que en un món on l'home ha permès l’aflorament de tantes freqüències s'han deixat perdre aquelles que ens permeten omplir-nos, sentir-nos plens.
L'amor, la bona voluntat en base a qualsevol acció, resulta una manera de vibrar, actuar; i la seva causa, sens dubte esdevindrà una casualitat en la que aprendrem. Univers, gracies! Segueixo viatjant!